Des de la Regidoria d’Informació Municipal volem que el BIM sigui un lloc de participació de la ciutadania. Per tot això, en aquesta edició encetem aquesta secció de col·laboracions.

En aquest apartat es podran publicar articles de temes relacionats amb el municipi, com el patrimoni natural, la història local, etc. o d’interès general, com ara temes de salut. Per descomptat, no es podrà fer cap tipus de discriminació ni atemptar a la dignitat i privacitat de ningú. Les opinions i valoracions que realitzen els col·laboradors seran sempre personals i no tenen perquè ser compartits per l’Ajuntament de Beniarbeig.

Amb tot aquest pretenem que el BIM sigui un punt de trobada, en el qual enriquir-nos mútuament amb els coneixements dels nostres veïns.

Qui vulgui participar només ha de posar-se en contacte amb la Biblioteca Municipal o escriure a comunicacio@beniarbeig.org.

Christine Cook

Tenim un riu ple de vida

Si les pluges de primavera són abundants, com ha passat aquest any, el Girona portarà la suficient aigua a l’estiu per a que les seus riberes s’òmpliguen d’aus.

Al creuar els ponts és fàcil vore els patos, les oques i a les gallinetes d’aigua però si ens fixem una miqueta, ens n’adonarem que hi ha alguna cosa més. Des de que va acabar el confinament he pogut observar l’arribada de diversos tipus d’agrons (garzas). La més abundant és la garsa comuna (Egretta garzetta), blanca, de mida, bec negre i “sabatetes grogues; l’esplugabous (Bubulcus ibis), més escassa i amb el bec groc. També ha arribat l’agró blau (Ardea cinerea), gran, gris i elegant; i el que és més insòlit, he descobert diversos exemplars d’oroval (Ardeola ralloides), de mida petita, marronosa, tímida i, segons els experts, escassa i vulnerable.

A prop del Molí de Benihomer i en el tram de riu que arriba al Verger, cobert ara de plàstics negres, vaig observar diverses camallongues (Himantopus himantopus), delicades, blanques i negres, de potetes vermelles i bec negre i allargat.

Algun matí, amb prismàtics i paciència, sota el pi gran que hi ha davant de la piscina, he gaudit amb el blavet (Alcedo atthis), gronxant-se en una branca o creuant d’una riba a una altra, deixant un solc blau elèctric, també he gaudit amb una parella de cuetes grogues (Motacilla cinerea), aquestes són com les blanques però molt més escasses, i amb el ventre groc, molt boniques.

Com veiem, no només hi ha “ànecs” al Girona. Altres espècies l’han triat per criar i passar-hi l’estiu. És important que les respectem i no embrutem el riu, deixar-les tranquil·les evitant que els nostres gossos córreguen per les someres aigües del riu i les espanten. D’aquesta manera contribuirem al manteniment i recuperació d’aquest fràgil i preciós ecosistema.

Tenim un riu ple de vida: aus, tortugues, peixos. Conservem-lo!

Amparo Sancho-Tello, mestra jubilada