En l’última sessió del Club de Lectura, Temps de batuda (1983) d’Enric Valor (1911-2000) va ser la novel·la de la que la dotzena de participants vam poder parlar i intercanviar les nostres opinions el passat dimecres 11 de març.
En un primer moment, la intenció era que la quedada del club servira d’avantsala a la conferència de Tomàs Llopis «Enric Valor: La guerra en primera persona de Frederic Genovard i altres testimonis» emmarcada dins dels Encontres a Beniarbeig, i que estava programada per a l’endemà. Dissortadament, l’escalada de mesures preventives front a l’actual situació sanitària va fer que la conferència s’ajornés, però almenys, abans del confinament des del Club de Lectura vam poder compartir la lectura, no tan sols amb els membres del club, sinó també amb Llopis, qui va acceptar la nostra invitació de participar en la tertúlia.
Publicada fa quasi 40 anys, Temps de batuda és la segona part de la trilogia Cicle de Cassana, encetada per Sense la terra promesa (1980) i que tanca Enllà de l’horitzó (1991). Les tres novel·les estan ambientades en la població de Cassana, inspirada en la Castalla (l’Alcoià) natal de l’escriptor, al mateix temps que en el seu conjunt, amb 1.500 pàgines formen l’obra de narrativa més extensa de Valor. De fet, entre les primeres intervencions dels participants es va destacar com de desconeguda era aquesta trilogia per a molts dels presents, ja que de l’obra de Valor és coneguda sobretot la seua vessant etnogràfica, amb de les Rondalles Valencianes, i la de gramàtic, amb La flexió verbal (1983).
En els següents torns de paraula els lectors van aprofitar per posar de relleu alguns dels elements més destacats del llibre, com per exemple el vocabulari, ric i amb unes descripcions impecables, que en moltes ocasions fan del text una crònica de la vida rural de les comarques del sud del País Valencià durant la primera meitat del s.XX. Més concretament dels primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939), la qual Valor utilitza de rerefons per a desenvolupar una història en gran part autobiogràfica, en la que retrata les diferents classes socials del camp valencià, la idiosincràsia dels pobladors dels masos o les traïcions familiars entre la burgesia rural.
