Joan Orozco Mulet (Altea, 1984) és diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de València i Màster en Gestió Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya. Des del passat febrer és el rostre més visible de la Biblioteca Municipal de Beniarbeig, on estarà durant uns mesos encarregant-se d’ella.

Amb la proximitat del Dia del Llibre, a Beniarbeig hi haurà poques mans per les que passen tants llibres com les de Joan. Per això, en aquest BIM ens apropem a la biblioteca per a que ens conte què fa i què el porta tots els dies a creuar el Mascarat.

Primer que res, què et va portar a estudiar biblioteconomia?

Sempre m’ha agradat el món de la biblioteca. Llegir, buscar entre llibres, com feien a les pel·lícules de misteri, i tinc curiositat per les històries que amaguen alguns llibres. Així que no vaig tindre molts dubtes d’elegir la carrera de biblioteconomia i documentació.

Una vegada vaig començar, em vaig donar compte que una biblioteca o centre d’informació és molt més que agradar-te la literatura. Una biblioteca és un lloc social; de retrobament amb altres persones, on tant fa l’edat que tingues, que sempre pot haver algun racó o activitat per descobrir, és un lloc per aprendre d’altres cultures, escoltar i fer noves amistats. Si em preguntaren hui en dia què estudiaria, tornaria a elegir el mateix.

I com has arribat fins ací Beniarbeig?

La meua finalitat ací és doble, per una banda per a substituir a Pau, el bibliotecari d’ací, durant el seu permís de paternitat, però també per a ajudar en la catalogació de tots els llibres de la biblioteca, ja que amb la integració de Beniarbeig a la xarxa de biblioteques valencianes, cal catalogar tots els llibres un per un.

Per arribar ací supose que també m’ha ajudat el fet de ser membre del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana. Aquest organisme, a banda de l’assessorament laboral i la defensa de la professió que fa, també té una oferta formativa molt atractiva i una borsa de treball a través de la que es pot contactar amb els bibliotecaris.

També tinc experiència amb el programa de gestió bibliotecària, ja que he treballat en les biblioteques de Benidorm i Altea, així que supose que això també ha fet el meu perfil professional s’adapte prou bé ací. Ara només espere poder estar a l’altura d’aquesta biblioteca i complir amb els objectius que ens hem marcat.

Després d’aquest dos mesos, quina diferència veus entre una biblioteca com la de Benidorm i la nostra?

Sens dubte, el que primer es nota és el volum d’usuaris.S’ha de tindre en compte que Benidorm té més de 70.000 habitants, més tots els visitants, i per tant, té molts més lectors. A més, els lectors fan usos distints de les instal·lacions. Tal vegada, per les circumstancies actuals del virus, ací, com en la resta de llocs, hi ha menys visites, menys préstecs i menys gent estudiant en la sala. Però, espere que més prompte que tard, açò canvie i puguem veure la biblioteca plena. Això sí, el que sí que tenen totes les biblioteques, independentment del volum de visites, són dos tipus d’usuaris, la «clientela», que és com jo anomene a aquells usuaris que venen amb assiduïtat, i la resta, que no venen de manera tant freqüent.

Com a foraster, com veus Beniarbeig des de la biblioteca?

Des de la meua perspectiva dins la biblioteca, veig un poble prou tranquil, on tot el món es coneix i pareix que forme part d’una gran família.Em crida prou l’atenció que alguns usuaris de la biblioteca, encara que no siguen de Beniarbeig, es troben molt ben integrats i a la porta de l’edifici es fa la «xarradeta» amb els altres lectors. He d’admetre que des del primer dia que vaig vindre a presentar-me i conèixer la biblioteca, m’he sentit com un més de l’equip del poble, fins al punt que ara no pare de recomanar a les meues amistats que vinguen visitar el poble i la zona.

Has comentat que una de les principals dedicacions era la catalogació. En què consisteix i quins beneficis té per als usuaris?

Quan vaig vindre a la biblioteca, em van comentar que ací, la faena forta seria la catalogació i automatització del fons del centre. Aquesta faena serveix per tindre en una base de dades tota la informació de tots els llibres i la resta de materials que tenim, amb una descripció física i tècnica de cada llibre, revista o DVD.

D’esta manera, a través de l’ordinador qualsevol usuari potconsultar el que tenim, però també potdes de casa reservar un llibre o renovar el préstec. Altre avantatge és que podem tindre un millor control dels llibres; saber si n’hi ha de repetits i en quin estat es troben, a més de facilitar les estadístiques d’ús i conèixer millor quines són les necessitats de la biblioteca. Per altra banda, les biblioteques veïnes també poden accedir al nostre catàleg i, en cas de ser necessari, demanar-nos algun llibre que els faça falta, estalviant així despeses extra en material bibliogràfic.

Dius que heu d’anar llibre per llibre, així que és inevitable pensar en quants llibres hi ha en total.

En aquests moments, a la biblioteca portarem registrats uns 2.400 exemplars, i jo diria que duem una tercera o quarta part feta, ja que l’estimació és que tenim uns 10.000 llibres. S’ha de tindre en compte que la biblioteca és com un ésser viu, que es va nodrint amb les novetats que van comprant-se i amb algunes donacions dels seus lectors, encara que d’aquestes últimes només podem acceptar aquells llibres que estiguen més nous o que tinguen un interès molt especial.

Parlant de llibres, com teniu pensat celebrar el Dia del Llibre?

Enguany per al dia del llibre ens hem marcat com a objectiu augmentar el nombre de carnets, perquè estem expedint ja els carnets definitius i encara ens queda molta gent que té l’antic, així que convidem a totes les beniarbegines i beniarbegins a que es passen per la nostra biblioteca a donar-se d’alta, i a que s’emporten un detallet que els hem preparat.

Ho estem preparant juntament amb la Regidoria de Cultura, amb la que estem programant un parell d’activitats per a traure el nostre fons al carrer, així que posarem en distints llocs del poble unes fitxes amb fragments i preguntes de distints llibres per a que mitjançant un codi QR esbrinar de quin llibre es tracta. També creguem que les biblioteques han de servir per a fomentar la part creativa que tots tenim, pel que estem acabant d’enllestir un concurs ben interessant. Vos convide a que els propers dies estigueu pendent de les nostres xarxes socials, on informarem amb detall de tot. Com podeu veure, des d’una biblioteca es poden fer moltíssimes coses.

Per acabar, de tots els llibres de la biblioteca, quins són els que més recomanaries?

Crec que és la pregunta més compromesa de tota l’entrevista! Perquècadascúés un món ité gustos molt diferents. Em pose a mi mateix com a exemple: Jo tinc llibres que considere que per a mi són del millor que pot haver, i després, comentant-ho amb altres lectors, em diuen que ells en tenen uns altres, i que per a ells, els del meu llistat tampoc no són tan bons. Aleshores, qui té raó?

Pense que el bonic en una biblioteca és que hi ha tantes històries i autors diferents com a lectors puguem trobar, sols hi ha que posar-se a llegir i a descobrir noves lectures. El criteri sobre si un llibre és bo o roin se l’ha de posar cadascú.

Com a músic i amant de la música que sóc, crec que hi ha moltes similituds entre la música i la lectura, perquè, cada llibre té el seu moment. Hi ha dies o temporades que t’agrada escoltar cert tipus de musica i d’altres en canvi penses com és possible que l’any passat t’agradava escoltar això! Doncs en la lectura és igual, algunes vegades estem més oberts a experimentar nous formats i altres ens sentim més segurs i còmodes amb els clàssics.

La millor manera de saber quin llibre o tipus de lectura t’agrada, és fent una visita a la biblioteca i preguntar, segur que tant Pau com jo estarem encantats d’ajudar-vos, i junts trobarem la lectura que necessites. Ací vos esperem.