A finals de març, un xicotet grup de picaports es va instal·lar al Girona per primera volta. Cada any tenim nous inquilins que vénen a gaudir de Beniarbeig, de les seues aigües tranquil·les, la seva llum i la seva bona gent. Aquesta primavera han estat ells.

Aquestes aus de bec allargat i corb, plomatge negre tornassolat, segons els reflexos les seues plomes es tornen verdes, granades, blavoses…. Són pràcticament mudes, emeten a penes un lleu grall però són més confiades que les garses i no fugen tan ràpid de nosaltres com aquestes.

Els picaports pertanyen a la gran família dels ibis, ja sabeu que en l’Antic Egipte aquests preciosos animals eren considerats sagrats. Viuen pràcticament per totes les zones càlides del planeta, a la península es poden observar a Catalunya, València, Andalusia… arribant a formar bandades de més de 400 exemplars.

Al setembre vaig passar uns dies al Delta de l’Ebre, l’arribada d’aquestes bandades a la posta de sol, rumb als seus dormidors, era un espectacle fascinant, una sinuosa cal·ligrafia sobre el cel roig i malva. Allà una dona em va explicar que als picaports els agrada molt un caragol que s’ha instal·lat en els arrossars i que és molt perjudicial, per la qual cosa per a les gents de l’Ebre són molt benvinguts. A la marjal de Pego-Oliva també són molt abundants i ara, un grupet d’ells, he comptabilitzat 4, se n’han vingut a les someres aigües del riu.

Donem-los la benvinguda als nostres nous veïns i respectem la seva elecció, procurem no fer «basuraleza» i procurem també que els nostres gossos no xapotegen per l’aigua. Cada espècie té el seu hàbitat al planeta, si volem que cap d’elles desaparega pel bé de la nostra, hem de respectar i mimar aquests hàbitats.

El picaport no corre cap perill, De moment!!!!!

Feliç primavera.

Amparo Sancho-Tello