La declaració per part de la Generalitat Valenciana de 2022 com a Any Joan Fuster ha fet que els Encontres a Beniarbeig dediquen també l’edició d’enguany a apropar-se a l’obra i la figura de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

A travès de quatre conferències s’ha pretès conèixer al que ha estat un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX valencià. Una peça clau sense la que no s’entén el País Valencià actual i que ens ha deixat el seu pensament en milers d’articles de premsa i assajos com Nosaltres els valencians (1962), Diccionari per a Ociosos (1964) o Combustible per a Falles (1967).

Des de la comissió organitzadora, encapçalada per la Regidoria de Cultura a càrrec de Sara Gil Peretó, s’ha apostat per crear un relat a través de quatre conferències impartides per persones que siguen referents en cadascun dels seus camps. D’aquesta manera, la primera intervenció va ser a càrrec del periodista i escriptor Francesc Bayarri, qui el 20 de gener amb «Matar Joan Fuster», una conferència basada en el llibre homònim fruit del treball d’investigació de Bayarri sobre l’atemptat terrorista del que va ser víctima Joan Fuster.

La segona sessió va tindre lloc el 3 de febrer, quan l’historiador Antoni Furió exposava la conferència «El País Valencià des de la Correspondència de Joan Fuster», amb la qual va fer una radiografia de la situació social i cultural del país a través de les més 20.000 cartes que es conserven en l’Arxiu Joan Fuster.

El recent 24 de març va ser el torn de la periodista Empar Marco, qui ha estat durant molts anys com a corresponsal de TV3 al País Valencià i també ha estat la primera directora d’À Punt Mèdia. Amb «Fuster, periodista i articulista», Marco va analitzar l’extensa dedicació de Fuster com a articulista, tan des del punt de vista de la difusió de les seues idees com per la vessant econòmica.

L’última de les conferències serà l’1 d’abril a les 19:30, quan l’antropòleg i escriptor Joan F. Mira impartisca la conferència «Allò que representa Fuster».