Amb quasi mig segle de dedicació laboral, “Antonyita” ha estat testimoni de l’evolució del consistori local
En aquests moments, la plantilla de personal administratiu de l’Ajuntament de Beniarbeig consta de cinc persones, que situades a la planta baixa de l’edifici se n’ocupen de la infinitat de tasques i procediments que afecten al dia a dia del municipi. Però, no cal acumular moltes dècades de vida per haver pogut comprovar, com el servei administratiu ha evolucionat, tant en nombre com en la diversitat de les qüestions a les que atenen..
Una part de la història local, que pot seguir-se paral·lelament a la biografia laboral d’Antonia Català Oliver, més coneguda com «Antonyita», qui el passat divendres 3 maig va consumar la seua jubilació com a administrativa de l’Ajuntament. Per a tal comiat, a última hora de divendres es va convocar un xicotet acte al saló de plens, al qual van voler acudir tota la resta de treballadors municipals, així com familiars i membres de les diverses corporacions municipals.
El primer en prendre la paraula va ser l’actual alcalde, Juanjo Mas, qui va voler agrair tants anys de faena i dedicació al seu ajuntament i al seu poble. Antonia també es va dirigir als assistents per fer un repàs a tota la transformació de la que ella ha estat testimoni, i d’agraïment a tots els companys de treball i a tots els alcaldes i regidors amb els que ha treballat.
La trajectòria de Antonia en l’Ajuntament de Beniarbeig va començar en l’agost de 1976, quan com ella mateixa relata, «acabava d’estudiar els dos anys d’administrativa a Dénia, i ma mare es va assabentar que a l’Ajuntament buscaven a algú». Va començar amb un mes de prova, que ha durat fins al dia de hui. En aquell moment, l’alcaldia estava a càrrec de Vicente Poquet i de secretari-interventor estava Don Claudio, qui compaginava dita tasca entre els ajuntaments de Beniarbeig i Els Poblets. Això feia que molts dies fora ella sola qui estava a l’ajuntament, en aquell moment ubicat a l’edifici que ara ocupa l’oficina de Correus.
Durant els anys posteriors, Antonia continua progressant laboralment, i en 1979 aprova l’oposició d’auxiliar administrativa. En la dècada del 1980 segueix la seua formació a través de cursos, que la fan assumir la comptabilitat i el Jutjat de Pau. Inclús, durant els últims anys de la dècada, ha de fer de secretària-interventora accidental, fins a l’arribada el 1989 de Francisco Javier Querol Sancho. En els primers anys de la dècada dels 1990, la falta d’espai i les condicions arquitectòniques, fan que les oficines de l’Ajuntament s’hagen de traslladar a la planta baixa de la «Casa Roja», l’edifici que se situa entre la plaça de l’Ajuntament i l’avinguda de la Pau. Des d’ací, i durant quasi 9 anys, ella i Querol, a banda de de l’Ajuntament de Beniarbeig, per les vesprades assumeixen les tasques homòlogues de la MASSMA (Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta).
Abans del tancament de segle, concretament en 1999, Antonia també va superar una nova oposició per tal d’accedir a la categoria d’administrativa, i ja en 2001, la plantilla d’administratius formada per Manolo Huguet Gil, Simó Company Mengual i ella mateixa, passen a treballar en l’actual edifici de la plaça del 9 d’Octubre. Ells tres, juntament a Querol, aquest últim jubilat en 2020, han estat el nucli principal de la plantilla, a la qual s’han sumat Felipe Caselles i Cecília Sánchez, qui assumiran la part de comptabilitat i Jutjat de Pau, respectivament.
Sobre tots ells, com Antonia afirma amb un to humil però orgullós, «tant entre els que portem més anys, com entre els que s’han incorporat més recentment, hi ha hagut sempre molt bona sintonia i ambient de treball». Una situació, que ha fet que «fórem l’enveja d’altres ajuntaments». Com a curiositat, la tan dilatada carrera de la recent jubilada, fa que a hores d’ara tinga el rècord de la persona que més anys ha treballat per a l’Ajuntament de Beniarbeig. Un títol, que tenint en compte amb la precocitat que Antonia va començar a treballar per a l’administració local i les condicions actuals per a accedir a la funció pública, fa que siga realment difícil que puga ser superat per algú.
Per últim, i a pesar del quasi mig segle de vida laboral, com Antonia explica «hem tingut sort i a Beniarbeig no hem canviat d’alcaldes molt a sovint». Això ha facilitat que s’establira una relació propera i de confiança entre els cinc alcaldes en què ha coincidit durant aquests 48 anys; Vicente Poquet (3), José Luis Sesé (12), Luis Gil (20), Vicente Cebolla (8) i Juanjo Mas (5). Però més enllà de la relació personal, pel que fa al seu paper amb els caps del consistori, Antonia ho expressa de forma sintètica i convincent amb que «els funcionaris estem ací sempre per a ajudar i facilitar les coses, governe qui governe».
