La segona conferència dels Encontres a Beniarbeig 2020 reuneix a més de 80 assistents d’arreu de la comarca.

La professora de l’Escola Oficial d’Idiomes de Castelló, de la Universitat Jaume I, valentuber i estudiosa de l’obra del poeta de Burjassot, Aina Monferrer, reuní el passat 27 de febrer un nombrós públic que omplia la Biblioteca de Beniarbeig per a exposar els records de la guerra del 36 al 39 i de la postguerra continguts als escrits de Vicent Andrés Estellés.

Tot i que segons reconeixia la conferenciant, el tema bèl·lic no és central en l’obra del poeta, sí que apareix esmentat abundosament en molts dels seus llibres, tant en prosa memorialística com en molts dels seus llibres de versos. Per a preparar l’exposició, Aina Monferrer explicà que havia fet una cerca exhaustiva de mots com “guerra”, “soldat”, “postguerra”, etc. I el resultat va ser una completa exposició de referències, d’aparicions i de recursos literaris amb què el poeta reviu uns episodis que en realitat va conèixer en una edat molt primerenca però que després van marcar profundament la seua vida.

Per citar algunes obres estellesianes cabdals en relació al tema de la conferència, Monferrer va citar les memòries del poeta, Animal de records, i poemaris com Llibre de meravelles, Ora marítima, Primera soledad i Testimoni d’Horaci, unes referències que remeten a la influència que, segons confessa el poeta, va tenir Shakespeare en la seua obra, o a la presència de personatges importants de la seua vida com Martí Domínguez i José Ombuena o a la necessitat de guanyar-se la vida al diari Las Provincias.

A partir d’aquest visió de conjunt, Aina Monferrer es va endinsar en el tractament dels temes Estellesians més recurrents com l’amor, la mort, la repressió, la infantesa i la història nacional dels valencians, aquest darrer punt especialment a través del Mural del País Valencià.

Finalment, hi hagué temps per a esmentar alguns recursos literaris amb què Estellés tracta el tema de la guerra: la metonímia, la sinestèsia o la metàfora quan relaciona la guerra amb un arrap en la carn, amb la nit, amb la cova, amb la fosca, etc. I l’al·lusió de les marques de la guerra no només en les persones —la dona de dol— sinó també en la natura i en les pedres dels edificis, per exemple, que encara testimonien aquells fets.