El passat dijous, 3 de febrer, se celebrà la segona sessió dels Encontres a Beniarbeig amb la conferència d’Antoni Furió, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València i director de la publicació de les Obres Completes i la Correspondència de Joan Fuster, que aplegà una setantena d’assistents.

Presentà l’acte l’escriptor Tomàs Llopis qui, a més de recordar i d’agrair les participacions anteriors del professor Furió, als Encontres de 2014 i de 2018, glossà breument la figura del conferenciant i recordà la seua implicació en la divulgació i l’estudi de l’obra fusteriana, objectiu compartit amb l’edició d’enguany dels Encontres a Beniarbeig.

Antoni Furió inicià la intervenció amb la lectura d’una carta, datada el 3 de desembre de 1963, de l’advocat denier Josep Antoni Devesa adreçada a l’assagista de Sueca en què l’informa de les possibilitats d’organitzar a la capital de la Marina alguns actes valencianistes, atès que hi havia hagut un canvi a l’alcaldia. Tot seguit el conferenciant mostrà diversos documents, un dels quals la butlleta de subscripció als Quaderns Pego de l’any 75, que li permeteren en primer lloc reconstruir el paisatge humà del valencianisme a la comarca i afirmar que en total es conserven entre vint mil i trenta mil cartes a l’arxiu de Joan Fuster. La diferència en les xifres s’explica en el fet que la primera correspon a les cartes en sentit estricte i la segona al conjunt de documents, notes, targetes postals, telegrames, manifestacions d’adhesions a l’escriptor i fins i tot papers adjunts a la correspondència, que Fuster va arxivar curosament.

Per aquesta raó, doncs, aquest arxiu, conservat a l’Espai Fuster de Sueca, constitueix per una banda la història de les relacions personals de l’escriptor però també l’arxiu més complet que existeix del valencianisme des la postguerra fins a la mort de l’assagista.

Fuster, explicà el conferenciant, fou un home especialment reservat pel que fa a la seua vida privada, no en parla als seus assaigs ni als articles que publicà, ni tan sols al seu Dietari, que són anotacions sobre els diversos temes que l’interessaren, però és en la correspondència on deixa anar les anotacions de caire íntim que millor podrien permetre l’acostament més fidel a la seua biografia.

Després de donar notícia de l’estat de publicació de les Obres Completes i de la Correspondència, Furió se centrà en l’interès documental i en la dimensió històrica de l’escriptor i de la seua obra epistolar. Tot seguit tractà de respondre a la pregunta de què ha fet possible l’escriptura i la conservació d’una obra tan ingent, i apuntà diversos factors que ho van fer possible. Per una banda el fet que Fuster hagués viscut sempre a la seua casa de Sueca, cosa que obligava els seus interlocutors i a ell mateix a recórrer les cartes i a una comunicació diferida que, a més, s’ha conservat gràcies als acords entre les institucions implicades en el llegat i l’hereu de l’escriptor.

Antoni Furió acabà la seua intervenció donant unes dades contundents, van ser més de cent corresponsals originaris o residents a la Marina, amb qui Fuster es va relacionar. La xifra és indiciàriament important si tenim en compte l’àmbit geogràfic de la col·lecció, que abasta no només els Països Catalans sinó també l’Amèrica de l’exili català de postguerra.

La propera sessió serà el 24 de febrer en què la periodista Empar Marco parlarà de “Fuster periodista i articulista”