Durant els últims tres mesos hem viscut a nivell mundial una situació ben extraordinà ria, on tots hem hagut de canviar la nostra rutina habitual per tal d’adaptar-la a les mesures establertes per les autoritats sanità ries. Segurament, la mesura que més ha alterat el nostre dia a dia ha estat el confinament i el cessament de la major part de l’activitat presencial.
Com la resta de pobles i ciutats, Beniarbeig ha viscut una situació ben insòlita, on al mateix temps que els carrers quedaven buits, finestres i balcons s’omplien iridescents missatges d’à nim, de decoració pasqüera i d’imatges de Sant Roc, que no debades, a banda d’exercir el patronatge local també és venerat com a protector de pestes i epidèmies.
Des del Butlletà d’Informació Municipal volem conèixer i compartir com s’ha viscut el confinament des de l’associacionisme, des de l’esport i des dels centres educatius locals, per la qual cosa hem demanat als seus protagonistes que ens expliquen com han adaptat la seua activitat a la nova situació.
Potser, el tancament dels centres educatius va ser el que generar mĂ©s preocupaciĂł per a les famĂlies dels xiquets en edat escolar, sobretot a l’hora de conciliar la vida laboral i l’atenciĂł als xiquets, per a la qual cosa mares, pares i familiars han hagut d’adaptar-se per fer-se’n cĂ rrec d’ells. Però tambĂ© des de la part pedagògica, ja que el sistema d’educaciĂł a distĂ ncia que s’ha hagut d’improvisar ha forçat a docents, alumnes i famĂlies a fer Ăşs de noves metodologies i ferramentes tecnològiques.
Per saber-ne mĂ©s, parlem amb Vicent Molines, qui com a director del CEIP Benicadim ens indica que un dels principals obstacles que es van trobar al principi, va ser el de contactar una per una amb les famĂlies. Una volta resolta la fase del contacte, com era d’esperar, el sistema d’educaciĂł a distĂ ncia que es va implementar comptava amb certes limitacions, ja que al trobar-se en una situaciĂł completament imprevisible, hi havia aspectes han hagut d’anar millorant-se amb el temps, com el coneixement i la formaciĂł de professorat i famĂlies en les noves tecnologies.
Amb tot, la resiliència de tota la comunitat educativa ha permès que les classes seguiren, i per exemple, en assignatures com educaciĂł fĂsica s’ha treballat amb jocs i exercicis adaptats a l’espai de cadascuna de les cases dels alumnes, aixĂ com tambĂ© la importĂ ncia de mantindre una alimentaciĂł saludable o l’elaboraciĂł de fitxes digitals per part del estudiants de tercer cicle. Com en la resta d’assignatures, totes aquestes activitats s’han hagut de replantejar i intentar allunyar de la condiciĂł de deures o obligatorietat, fomentant l’aprenentatge d’una manera que no afegesca mĂ©s pressiĂł a una situaciĂł ja complicada. Com per exemple en l’assignatura de mĂşsica, on s’ha treballat a travĂ©s de ferramentes com genially i YouTube, sempre amb l’objectiu principal de disfrutar d’aquest art.
La didĂ ctica a travĂ©s de l’audiovisual ha estat emprada de manera transversal, no tan sols per als alumnes mĂ©s majors, sinĂł inclĂşs en edats de 5 anys s’ha realitzat un projecte sobre el mĂłn dels insectes, on la mestra exposava a travĂ©s de vĂdeos les instruccions que desprĂ©s els alumnes haurien de seguir per a que cadascĂş elaborara un fragment del que finalment serĂ un llibre col·lectiu.
Pel que fa a l’acabament d’aquest curs i l’inici del proper, Molines explica que «encara hi ha incertesa sobre l’evoluciĂł de la pandèmia, aixĂ que estem atents i a l’espera del que dicten les autoritats competents». AixĂ i tot, el director es queda amb la part positiva d’aquest mesos, ja que «per part de tots ha sigut un perĂode d’aprenentatge i adaptaciĂł molt intens a les noves tecnologies» i que tambĂ© «ha motivat el replantejament d’alguns aspectes del sistema educatiu en una societat com l’actual, on cap cosa Ă©s per sempre».
L’altre centre educatiu que també ha hagut de modificar el seu funcionament ha estat l’Escola de Música de la Unió Musical Beniarbeig, segons la mateixa presidenta de l’associació, Ana Picornell Tous, un dels primers entrebancs a l’hora de fer les classes de forma telemà tica ha estat el d’establir les connexions entre alumnes i professorat, encara que en la majoria de casos no hi ha hagut incidències destacables quant a la disponibilitat i maneig de les ferramentes informà tiques.
De fet, segons Picornell «a travĂ©s de programes de videoconferència, les classes d’instruments han seguit des del primer dia amb total normalitat, com les de llenguatge musical, on els professors han realitzat sessions grupals i individuals. Les classes de jardĂ musical ha estat les Ăşniques que han costat mĂ©s mantindre el seguiment, perquè sĂłn xiquets encara molt menuts i la part presencial Ă©s molt important». En aquest mateix sentit, la presidenta tambĂ© ens explica que l’aturada dels assajos de la banda no ha impedit que els mĂşsics continuen treballant, ja que a travĂ©s de la plataforma Smartmusic s’ha continuat amb la preparaciĂł de dues obres, encara que sĂ que s’ha posat de manifest que «nosaltres entenem la mĂşsica d’una manera molt social i sĂ que trobem a faltar els assajos per a vore’ns, parlar i fer banda».
Amb l’actual situaciĂł, tots els ajuntaments han anunciat la suspensiĂł dels actes festius en que les bandes solen participar i, consegĂĽentment, això tambĂ© pot posar a l’associaciĂł en una difĂcil tessitura, ja que segon Picornell «totes les actuacions d’estiu que tenĂem programades s’han suspĂ©s; ni Moros i Cristians, ni festes, ni res. SerĂ un estiu completament inusual per a nosaltres, que ens afectarĂ tambĂ© per la part econòmica, ja no com a mĂşsics, sinĂł com associaciĂł, perquè una part important dels ingressos necessaris per al funcionament de la banda venen de les actuacions de l’estiu».
Pel que sembla, encara no se sap quan ni com la Unió Musical Beniarbeig reprendrà la seua activitat, però la representant dels músics es mostra esperançada quan afirma que «si tot va bé, és possible que en unes setmanes puguem ja tornar a assajar, i que els concerts a l’aire lliure també poden fer-se sense massa impediments, aixà que aprofitarem que ve l’estiu per intentar traure els instruments de casa i omplir els carrers de música».
Sembla ser que la coordinaciĂł a travĂ©s d’internet ha estat una constant, ja que continuant amb l’associacionisme local, Alejandro MartĂnez MartĂ ens confirma que al Club d’Atletisme Capicua, tambĂ© s’han organitzat de manera telemĂ tica i que les reunions per videoconferència han funcionat bĂ©.
En canvi, on sĂ que han hagut de traure imaginaciĂł i creativitat els atletes locals Ă©s a l’hora de seguir amb els entrenaments a casa, que com explica MartĂnez «cadascĂş ha entrenat des de sa casa amb el que podia. Els que tenen mĂ quines, com bicicleta estĂ tica o cinta de cĂłrrer, ho han utilitzat, altres han fet circuits corrent per dins de casa, per la cotxera o pegant-li voltes al xalet». Tot amb la intenciĂł de mantindre l’activitat i no perdre la forma fĂsica i amb l’esperança tornar prompte a cĂłrrer amb normalitat. TambĂ©, per la part organitzativa, MartĂnez indica que, per facilitar la continuĂŻtat dels membres, s’ha decidit «suspendre el cobrament de les quotes als socis i patrocinadors».
Per ara, durant aquestes Ăşltimes setmanes en les que estem en Fase 1 i 2, els atletes local ja poden eixir a practicar esport, això sĂ, amb algunes restriccions, com no fer-ho en grups de mĂ©s de 10 persones i sense eixir del terme municipal per a aquells esportistes no federats. En canvi, a diferència d’altres municipis, Beniarbeig no disposa de franja horĂ ria per a passejos i activitat esportiva, i a mĂ©s compta amb un terme amb suficients carrers, camins i sendes, com per a que els atletes puguen realitzar les seues sessions d’entrenament de manera prĂ cticament normal.
D’aquesta manera, en la dimensió esportiva tan sols l’única qüestió que genera certa incertesa és la de la suspensió de les proves, on el representat del Capicua afirma que no sap «què passarà amb les curses i competicions, perquè algunes com el Circuit de la Marina sà que s’han suspés, altres proves de llarga distà ncia s’han ajornat, però tampoc sabem si acabaran fent-se a la tardor, i clar, més enllà del dia de la competició, per a nosaltres tot això és el que ens motiva a entrenar i treballar dia a dia. Sense eixe tipus de metes haurem de buscar altres maneres de motivar-nos».
L’atletisme no ha estat la única disciplina esportiva que ha hagut d’adaptar-se al confinament, Esther Calatayud Morales, com a monitora de les sessions de fitness que tenen lloc al pavelló, ha traslladat totes les classes de Zumba, pilates, estiraments i tonificació al menjador de sa casa, des d’on ara els alumnes poden seguir-la a través de YouTube.
Calatayud reconeix que «ens va agafar el confinament d’un dia per a l’altre, i els meus alumnes em van suggerir de fer les classes per internet. Era una situaciĂł que no ens esperĂ vem i per això vaig començar a fer els vĂdeos com vaig poder. Van ser els mateixos alumnes els que van anar fent-me recomanacions per a millorar la gravaciĂł dels vĂdeos i, poc a poc, hem anat millorant». Un feedback que no s’ha limitat nomĂ©s a qĂĽestions tècniques, sinĂł de continguts, ja que «un dels millors avantatges que ens hem trobat Ă©s que he pogut dissenyar algunes sessions pensant en persones concretes, que tenen alguna molèstia especĂfica, com per exemple les cervicals o lumbars. TambĂ© ha servit per a que persones que abans, per qĂĽestions d’horaris, no podien assistir a alguna de les modalitats, ara han pogut provar-les i practicar-les. I com estan totes les sessions gravades i disponibles, tambĂ© han pogut repetir aquelles que li interessen mĂ©s a cada un».
Com en la resta de casos, el model telemĂ tic tambĂ© ha presentat algunes limitacions, ja que alguns dels alumnes no compten amb dispositius ni connexions prou potents, però en general sĂ que hi ha hagut prou seguiment, que la monitora atribueix en part a que «per a les persones que estan acostumades a tindre una activitat fĂsica, llevar-la pot afectar tambĂ© a l’estat d’à nim. A mi tambĂ© m’ha servit molt, poder continuar amb l’hĂ bit de les classes i veure que a la resta tambĂ© els estĂ ajudant en el seu dia a dia, Ă©s molt reconfortant».
Segurament, l’anècdota del «telefitness» ha estat el material a utilitzar, ja que en absència del material esportiu, cada alumne ha hagut de trobar solucions casolanes seguint les indicacions de Calatayud, on per exemple, les manuelles han sigut substituĂŻdes per botelles d’aigua i les boletes de pilates s’han confeccionat amb arròs i un calcetĂ.
Encara que la valoraciĂł de Calatayud Ă©s positiva, i estĂ convençuda que aquest perĂode «ens ha servit per a aprendre a viure d’una altra manera i adonar-nos-en de com de pressa anĂ vem», tambĂ© reconeix que tĂ© moltes ganes de tornar a l’activitat presencial, però per ara, encara que hi ha algunes qĂĽestions per aclarir, allò que se sap Ă©s que «almenys fins a la Fase 3 no es farĂ res, l’aforament serĂ de mĂ xim el 50% de la capacitat, sĂłn preferibles els espais exteriors i no podrem utilitzar material comú».
Aquells que no ho han tingut tan fà cil per seguir des de casa amb la seua afició han estat els membres del Club de Futbol Beniarbeig, de fet, el seu president Javier Picornell Carpi ens explica que van cessar tota l’activitat esportiva des del 14 de març amb l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.
En aquests moments, Picornell diu que «aquesta temporada estĂ acabada, des de la federaciĂł s’ha decidit donar per finalitzada la lliga i la classificaciĂł final ha estat la que es va quedar abans del confinament. Això ens situa a nosaltres amb 24 punts i en la 11a posiciĂł, un poc mĂ©s avall del que esperĂ vem, perquè entre els partits que ens quedaven n’hi havia que tenĂem possibilitats de sumar punts, però en general hem fet una bona temporada, sobretot en la primera volta vam aconseguir prou victòries i les derrotes van ser sempre per la mĂnima».
Ara per ara, tant des de la federació com des del club, els esforços se centren en preparar la propera temporada. Fins al moment, el club està a l’espera de les indicacions de la federació, per tal de saber quan podran tornar a xafar el Camp del Girona, aixà com si els partits es faran amb públic o no. Des de la directiva es mostren relativament tranquils per la vessant organitzativa, ja que «prà cticament tota la plantilla ha mostrat la seua intenció de continuar la propera temporada, aixà que ara, després de tres mesos d’inactivitat l’objectiu és començar quan abans la pretemporada. Allò ideal seria poder fer-la un poc més llarga de l’habitual, per a poder compensar aquesta parada. Ens agradaria a agost poder ja entrenar i fer partits amistosos».
Qui no tan sols no s’ha aturat, sinĂł que ha hagut d’intensificar la seua activitat, ha sigut la secciĂł local de CĂ ritas. El cessament de l’activitat laboral de moltes empreses u autònoms ha incrementat fins a 28 les famĂlies ateses pels serveis socials, per la qual cosa CĂ ritas ha volgut fer un esforç per dotar d’aliments a aquells que ho necessiten. Una tasca que han dut a terme entre Maruja CaparrĂłs, Carmen Crespo i Elena Ruiz, ja que segons explica CaparrĂłs, «som mĂ©s gent, però molta gent de la que sol participar Ă©s poblaciĂł de risc i no Ă©s convenient que isquen massa de casa».
Les voluntà ries han establert un punt de recollida d’aliments a la porta del Centre Cultural, per aixà facilitar les aportacions de tots els veïns que vulguen contribuir amb la donació d’aliments imperibles, com llet, oli, etc. També apunten que, per ara, la ciutadania de Beniarbeig a respost d’una manera molt generosa i que, si tot va bé, durant les properes setmanes ja podran establir de nou el punt de recollida a la seua seu del carrer Sant Roc, des d’on també preparen les bosses adaptant el seu contingut a les necessitats dels beneficiaris.
Totes tres es reafirmen en que, «encara que hem augmentat la faena, no ens sap gens mal i ho fem ben a gust», alhora que no volen deixar d’agrair pĂşblicament a l’Ajuntament i a la Policia Local pel tot el suport econòmic i logĂstic, ja que els agents de la policia han estat en molts casos els encarregats de fer el repartiment de les bosses.
I Ă©s que com s’ha vist per tots els mitjans de comunicaciĂł els cossos de seguretat han hagut d’adaptar-se tambĂ© al nou funcionament. AixĂ ens ho confirma l’agent MarisĂ© Crespo, que com la resta de companys de la Policia Local ha vetlat pel bon funcionament del municipi durant aquest perĂode tan excepcional.
Segons Crespo, un dels principals problemes amb els que es van trobar al principi va ser l’escassetat de material de protecciĂł, una situaciĂł generalitzada que en molts casos es va solucionar a travĂ©s de la solidaritat, com la de LUANSA, Kefus o la comunitat xinesa del Verger. Com indica Crespo, «per a nosaltres el material Ă©s molt important, perquè estem molt exposats i no nomĂ©s ens podem contagiar nosaltres, sinĂł que tambĂ© podem contagiar als altres». Afortunadament, tots els policies s’han fet el PCR i han donat negatiu.
Això ha facilitat la tasca dels agents en un dies complexos, ja que encara que el confinament els ha alliberat d’algunes dedicacions, com l’obrir i tancar algunes instal·lacions esportives, la gestiĂł del mercat dels dimarts o el control viari a l’entrada i eixida de l’escola, tambĂ© ha suposat una major cĂ rrega de faena, ja que s’ha hagut de fer controls en diferents punts dels accessos al casc urbĂ per tal de fer efectives les mesures de restricciĂł de mobilitat imposades per l’estat d’alarma, aixĂ com un increment dels casos de violència de gènere i de conflictes domèstics.
Inevitablement, un major temps a casa ha portat tambĂ© un augment de problemes entre els veĂŻns, sobretot per el volum del so de televisors i equips de mĂşsica. En canvi, aquestes setmanes han destacat de manera positiva per l’absència de robatoris i per les poques sancions imposades per infringir el confinament.
Sens dubte, una de les tasques mĂ©s vistoses han estat les felicitacions a domicili als xiquets i ancians que han celebrat l’aniversari durant el confinament. Una activitat que per a Crespo tambĂ© ha estat gratificant, ja que encara que «a nivell general els ciutadans s’han ajustat molt bĂ© a les noves normes, però els xiquets i xiquetes han tingut un comportament especialment exemplar».
Pel que fa l’evoluciĂł cap a la nova normalitat, Crespo es mostra relativament escèptica, no tant per la major dificultat a l’hora de controlar el compliment de les mesures establertes, sinĂł perquè «es corre el risc de relaxar-nos i de que hi haja un altre rebrot». Una qĂĽestiĂł no nomĂ©s de seguretat sanitĂ ria, sinĂł tambĂ© de reconeixement a les vĂctimes de la pandèmia, ja que «aquesta situaciĂł ens ha agafat de nou a tots, aixĂ que ens obliga a replantejar-nos protocols i demĂ©s coses, hem d’aprendre de tot açò per a que tota la gent que hem perdut no siga debades».