Durant les vesprades d’estiu la plaça ha estat testimoni de la recuperació d’aquesta tradició per part de les llateres, en unes sessions que ha coordinat Ana María Seguí Escrivà i que continuaran en la tardor.

Durant la vesprada del dilluns 3 de juliol, un grup de dones es reunia a la plaça de Beniarbeig per fer llata. Era el primer dia de tots els dilluns d’estiu en què el grup ha anat incrementant-se poc a poc, oferint setmanalment no tan sols una bonica estampa tradicional, sinó l’oportunitat de socialitzar entre beniarbegines i altres dones dels pobles del voltant, però també de conèixer aquesta pràctica que ja poca gent conserva i que permet fer cabassos i altres utensilis domèstics i decoratius a partir de la palma.

La promotora de tot això ha estat la beniarbegina Ana María Seguí Escrivà, qui com ella mateixa explica, va estar anant al curs de llata que fan a Pedreguer. Arribats a juny i davant la finalització del curs, ella i algunes companyes van pensar que era una llàstima parar tot l’estiu, pel que amb el vistiplau de l’Ajuntament, van decidir que l’ombra dels arbres de la plaça del 9 d’Octubre era un bon lloc per continuar amb les sessions de llata.

De com a li ve a Seguí l’afició, ella mateixa ens narra que «quan fa uns anys va faltar ma mare, ens vam trobar un costal de palmes i vaig decidir reprendre la pràctica de la llata i apuntar-me a una escola de Pedreguer on ensenyen a fer llata». Sobre les dificultats a les que s’enfronta la recuperació de la llata, destaca la poca gent que queda amb coneixements sobre el tractament i confecció de material amb llata, és per això que Seguí està intentant contactar i documentar a aquelles dones més majors que encara en saben. Però també existeixen dificultats per abastir-se de la matèria prima, i és que com és sabut, la llata es fa a partir de la palma dels margallons (Chamaerops humilis). Una espècie que es troba protegida i per tant, la seua recol·lecció està fortament restringida. De fet, Seguí ha necessitat traure’s el carnet d’artesana i un permís especial de l’Ajuntament de Beniarbeig i de la Conselleria de Medi Ambient per poder arreplegar les palmes d’un zona de muntanya de propietat municipal. A més, només pot fer-ho en unes quantitats concretes, pel que tan sols pot llevar un o dos ulls a cada planta. Això fa que en moltes ocasions les palmes hagen de ser importades del Marroc.

Amb tot, Seguí insisteix que el material no és problema i qui vulga sumar-se tan sols cal que acudisca el dijous per la vesprada a la plaça, on el grup de llateres continuarà fins que l’oratge o permeta. També, convida a qui vulga saber-ne més del tema a seguir el seu compte d’Instagram @depalmesbarxes. I per si algú està preocupat pel fred que tard o prompte arribarà, l’Ajuntament ja ha facilitat un espai a les antigues escoles on poder seguir durant els mesos d’hivern.