Christine Cook (Middlesbrough, 1954) és graduada en francès, alemany i economia per la Leeds Polytechnic (1976) i en espanyol per l’Institute of Linguists (1990). A Anglaterra treballava de professora de castellà i alemany a la Universitat de Sheffield i d’administradora de projectes europeus en un departament d’investigacions de la mateixa universitat. També és coautora de Camino al espanyol, 2004 publicat per Cambridge University Press, un llibre de text per a estudiants d’espanyol que està a punt de treure la seva segona edició. Actualment fa classes de suport d’anglès per a xiquets i adults i s’encarrega de les àrees municipals Serveis Socials, Biblioteca, Relació amb Ciutadans Estrangers, Medi Ambient i Comunicació.

Quin és el motiu pel qual vas decidir entrar en política? Has estat implicada en política a Anglaterra?

Doncs, la veritat és que a Anglaterra no m’havia posat en política, ni m’havia entrat al cap la idea quan vam arribar ací en 2004. Però un dia de 2006 Celia Ruiz-Oregon, que era llavors regidora, em va preguntar si m’interessava presentar-me a la llista del PSOE local per a les eleccions municipals de 2007. No sabia res de la política espanyola, però després de diverses converses amb Celia i Luis Gil Pastor, en les quals em van explicar les idees que tenien per al poble, els vaig dir que sí i ja està. Al maig de 2007 va guanyar el PSOE i vaig entrar com a regidora. La veritat és que a nivell local, més enllà dels partits, el meu desig ha estat el de treballar pel benestar del poble.

Entre els teus àrees es troba la de comunicació municipal, de la què depèn el BIM. Quins són els punts forts i què cal millorar?

Per a mi, l’objectiu de la comunicació municipal és exactament això, informar-li a la gent del que està passant al poble. Però veig dos nivells diferents. Primer, és important informar del que està passant dia a dia al poble, és a dir, esdeveniments culturals, avaries imprevistes, etc. per al que fem servir sobretot la llista de difusió de WhatsApp i la pàgina de Facebook.

En segon lloc, hi ha informació que també és molt important, però que al no ser tan urgent intentem oferir-la de la millor manera possible. Per a això fem servir el BIM, on informem sobre les notícies destacades del mes, ja siguen els èxits esportius dels nostres veïns, les subvencions concedides o els esdeveniments programatss. El BIM té el futur assegurat, però m’agradaria veure una major contribució de la gent de poble, una cosa que intentarem treballar en els propers mesos.

També eres la responsable de la campanya “No més caques”. En què consisteix?

Tots sabem que tenim un problema molt gran de caca de gossos per les voreres del poble. La idea de la campanya ‘No més caques’ és intentar conscienciar als amos dels gossos de la necessitat de d’arreplegar la caca del seu gos i deixar-la en una paperera o portar-la a casa per llençar a fem. Durant el confinament el problema es va multiplicar, no sé si va ser perquè la gent treia més els seus gossos de passeig o per pura mandra, però és una cosa que hem de tornar a mirar.

Un altre problema de civisme és també el dels residus fora dels contenidors, una situació que ja fa anys que es dóna. Té això solució?

Molta gent ha fet servir el confinament per arreglar coses a casa i llençar mobles i trastos, però en lloc de llençar-los dins dels contenidors, al ECOPARC o concertar una recollida trucant a la Policia Local, la gent els deixava al terra, fora dels contenidors i segueix fent-ho. La Policia Local ha multat ja a algunes persones després de trobar adreces a les bosses d’escombraries, però la dificultat més gran és la d’enxampar a la gent en el moment. És una de les nostres prioritats ara, afrontar aquests dos problemes, el de la caca de gossos i el de les escombraries.

Tradicionalment les competències de Biblioteca les assumeix l’àrea de Cultura, però ara no. A què es deu això?

Quan vam repartir les responsabilitats dels regidors a el principi de la legislatura, vam intentar fer-ho segons les competències de cada persona i la seva disponibilitat. L’àrea de cultura té moltes demandes de temps i vam decidir separar l’àrea de la biblioteca per poder donar-li tota l’atenció que necessita. Com la lectora entusiasta que sóc, vaig assumir la responsabilitat de la biblioteca i dia a dia tinc molt contacte amb Pau, el bibliotecari. En aquests moments estem treballant en la catalogació dels llibres i jo li ajudo de manera activa enganxant les etiquetes en els lloms dels llibres. També hem renovat els mobles de la secció infantil, perquè aquest racó de la biblioteca quede més accessible per als nostres menuts.

Potser la part dels Serveis Socials siga una de les menys visibles, però de les més necessàries en temps difícils. Com està sent la gestió d’aquesta àrea en plena segona onada de la pandèmia?

És veritat que és una de les parts menys visibles però no menys important. Hi havia moltes demandes durant el confinament, quan unes 50 persones del poble van rebre suport dels serveis socials en forma d’ajuda al lloguer, vals per a comprar menjar, ajuda amb les compres, etc. També vam tenir contacte diari amb les voluntàries de Càritas, que van ajudar a les famílies més necessitades amb bosses d’aliments bàsics i vam arreglar un punt de recollida de menjar per a la gent que volia donar. Va tindre molt d’èxit. Per ara, en aquest aspecte en la segona onada està tot molt més tranquil. Quant als subsidis derivats de la pandèmia, és la MASSMA (Mancomunitat de Serveis Social de la Marina Alta) la que ho gestiona. Esperem no haver d’arribar de nou a aquest punt, però si fos el cas, des de l’Ajuntament tornarem a oferir tota la nostra ajuda. Estic en contacte directe amb la treballadora social, que freqüentment m’informa d’aquells casos que necessiten més atenció.

Finalment, en què consisteix l’atenció als ciutadans estrangers?

Segons el padró, a dia de hui a Beniarbeig som 563 estrangers, majoritàriament provinents del Regne Unit (150) i d’Alemanya (100), però segurament en veritat no siguem tants els que vivim tot l’any ací, ja que si per exemple, un estranger vol comprar-se un cotxe ha de tenir un certificat d’empadronament, independentment de si viu ací tot l’any o no, de manera que normalment la xifra d’empadronats queda un poc inflada. Llavors és difícil saber exactament quants residents permanents som, però el que és cert és que formem una part significativa del poble.

El servei d’atenció als ciutadans estrangers és un servei sense fi, a voltes 24 hores a el dia 7 dies a la setmana, i en el qual ajude amb els tràmits de l’ajuntament, amb els serveis de salut, les factures de SUMA, preguntes per a l’arquitecte municipal, cites i mil coses més. A més, a hores d’ara per als britànics el Brexit comporta moltes més complicacions.

Amb els meus coneixements de l’anglès i de l’alemany, i amb el que encara em queda de francès, em puc comunicar sense problema amb una gran part dels estrangers. Per a mi és gratificant poder ajudar a aquells que encara no tenen massa coneixements d’espanyol i m’ha estat molt útil per conèixer al detall tota la paperassa burocràtica de país.

f the country.